Solament les grans coses poden definir-se amb un únic mot. Cal trobar-lo (i no és gens fàcil), però un cop el tenim, de seguida ens adonem que només aquell podia recollir en si mateix l’essència completa de la cosa.
En això, algú no fa gaire va dir de l’Alzinar que era quelcom més que una associació, que era tot un sentiment. Vet aquí la paraula justa: Sentiment.
La Societat Recreativa i Cultural L’Alzinar és una associació popular i oberta i el seu principal objectiu és fomentar la cultura, l’esplai i la convivència; organitzar i promoure activitats artístiques, literàries, culturals i cíviques, activitats de formació i el lleure pels infants, joves i adults, actes populars i tradicionals, conferències, cursets, espectacle, cinema, música teatre, balls, jocs, etc.
És directament hereva d’associacions anteriors en el temps, però que tenien el mateix propòsit de proporcionar lleure, promoure la cultura i, en definitiva, fer una mica més agradable i interessant el nostre pas per aquesta vida.
El mateix any 1881 que es va aprovar a la península la Reial Llei d’Associacionisme quedava constituïda a Masquefa la primera de les seves associacions la Sociedad Artesana Masquefense, que organitzava els diferents i ja antiquíssims balls que es celebraven en el transcurs de l’any al so de la borrega i el bombo primer, i després al piano.
Aquesta primera voluntat comuna d’associacionisme va tenir la seva continuació, o va conviure amb la primera, en la Societat del llavors barri apartat de la vila per l’accident gairebé geogràfic del Serralet, la Unión Masquefense (1898), que definia en els seus estatuts la finalitat de l’associació amb l’objecte de: “…fomentar las relaciones de las familias de esta población, a cuyo efecto se darán las diversiones amenas que se crean necesarias.”
Així, doncs, per primer cop queda recollit en impremta el primer per què i l’èxit de l’associacionisme d’aquesta vila: per divertir-se. Per viure quelcom en comú, més enllà del que l’experiència i les vicissituds dels segles hagin pogut enriquir a les finalitats de les associacions del caire de l’Alzinar.
Aquell final de segle era el dels cors de Clavé. Les veus dels treballadors i dels camperols s’alçaven arreu, arreu Catalunya i cantaven les Caramelles i les cançons d’amor i de guerra. A Masquefa l’aplec d’aquestes veus va tenir lloc a dins de la mateixa associació i el 1903 naixia la primera societat coral masquefina, que també ha continuat en el temps i que segueix vinculada amb diferent nom però amb igual esperit a la Societat l’Alzinar.
El que seguia llavors era la lògica evolució d’una comunitat de famílies que dialoguen i posen en comú les seves necessitats de lleure: la creació d’un local de reunió i celebració i un medi de sosteniment del local més enllà dels dies de celebració i ús: un cafè. Aquest binomi de gran èxit ha tingut el seu model continuador també a l’Alzinar, com s’explicarà més endavant.
Així, doncs, la Societat Unión Masquefense construeix un teatre i sala de ball, adquireix un piano, promociona el seu ús més enllà de les marques que delimiten Masquefa. Assimila amb molta qualitat els avenços dels anys i projecta el primer cinema mut (1919), acull una companyia local de teatre (1926), promociona els balls de gramola (1930), projecta la primera pel•lícula sonora (1932).
El 1928, enmig d’un clima de bonança econòmica més o menys general apareix una segona Associació a Masquefa. Amb seu geogràfica emplaçada enmig la Vila, El Casino Popular Recreativo es constitueix en primera Junta Directiva. La innovació que proporciona és que aquesta associació regula per primer cop els hàbits i esports dels vilatans amb les cartes i la ruleta. Per primer cop apareix l’esport del billar i de seguida resulta l’esperit de competició. També el 1978, amb la inauguració del nou local de l’Alzinar, es lloga primer i després s’adquireix un billar de competició i es munta un club de billaristes.
Ambdues Societats satisfan les necessitats de lleure i distracció dels masquefins fins a l’esclat de la guerra civil espanyola. A la seva fi el resultat és conegut: una divisió. Les persones, que són les que en definitiva formen part i constitueixen les associacions, també es van dividir i tant la Unión Masquefense com el Casino Popular Recreativo van ser dissoltes el 1939 amb la pujada del General Franco al poder.
El 1941 apareix la primera associació legalitzada dins del marc de repressió nacional: el Centro Nacional, que juntament amb els tentacles de Falange Española i de las JONS regulen i controlen les celebracions populars. El ball, que era la màxima expressió de la joia de viure per als masquefins d’aquella època, estava sota l’ull del mossèn i el farmacèutic.
La següent generació a la dels supervivients de la guerra es constituiàn germen per canviar les coses. L’Alzinar del qual resultem nosaltres avui és la transformació que es va fer el 1959 del Centro Nacional quan aquesta associació ja no tenia cap interès en proporcionar altra cosa més enllà que lleure soporífer de garrofa i cigarreta rossa. Aquell any uns quants joves van voler fer-se càrrec de portar en endavant la societat i dotar-la d’una arma de subsistència pròpia que la faria prosperar i ressorgir del no res: l’associacionisme de quota que tingués com a unitat de mesura la família, on tots els beneficis es reinvertissin en els seus associats en la forma de serveis. Aquell mateix 1959 es va celebrar un concurs entre els seus associats per proporcionar un nom a l’entitat. Estava clar que si el projecte era nou, també ho havia de ser el nom i per tant calia dotar-lo de sentit i que no resultés estrany a les orelles.
Cal dir que el nom el va trobar el Joaquim Sàenz de Pablo, que va proposar el nom de l’Alzinar com a símbol de l’associació. Era un any en el qual hi convivien representants de les tres generacions d’associacions masquefines: els que tenien 80 anys i havien ballat amb la resta de mainada els balls de borrega i flabiol, els de 50 que havien fet una guerra i els de 20 que representaven el nou esperit.
I és el fruit de l’esforç i l’entusiasme d’aquells centenars de persones de Masquefa durant més de cinquanta anys, on subseqüentment i juntament a la incorporació a cops gradual, a cops sobtada a partir dels anys 1960 de les noves famílies que s’han establert a la vila o a les seves urbanitzacions.
L’Alzinar ha estat sempre l’aglutinador i un important impulsor de les activitats culturals,
recreatives i cíviques de Masquefa. El 1960 va adquirir un aparell de televisor i va fundar el que seria el primer Cineclub d’Espanya. Alguns dels membres que treballaven activament a la Societat d’aquells anys eren especialistes en electrònica, així com fervents catalanistes i defensors de la llengua. A Masquefa, sota els ulls benèvols d’una dictadura més tova, L’Alzinar va celebrar el I Festival de Dansa i la Cançó Catalana (1967). La Nova Cançó Catalana fou acollida també des dels seus inicis. Compromesa amb el seu tarannà, l’Alzinar va participar en el Congrés de Cultura Catalana (1977) i en altres moviments de l’època que vetllaven per retornar i promoure la cultura i la llengua catalanes en el país.
Com a expressió comú dels seus vilatans, a Masquefa l’Alzinar ha estat encarregada d’organitzar sempre la majoria de festes i actes culturals de la vila, com la Festa Major o els Festivals de Jazz. Fou la primera impulsora de la Biblioteca Popular (1967).
A l’Alzinar va néixer el Club d’Hoquei sobre patins (1971) i ha impulsat amb gran força la pràctica del futbol, així com la creació i amb recent continuació del Club de Tennis o del Club de Billar.
Dintre la Societat s’hi duen a terme les seves activitats com a seccions pròpies, però d’una forma totalment autònoma, la Coral l’Alzinar (1978), els Petits Cantaires (1979), el Grup d’Escacs (1980), la Revista Nosaltres (1975), la Colla de Ball de Bastons de Masquefa (1978), la Unió Ciclista Masquefa (1982), un Cine Club federat, La primera Associació de Pares de Masquefa, la Societat de Caçadors l’Esquirol, la Comisió de Festes de Sant Isidre, plataformes ecologistes, etc.
L’entitat disposa d’una pista poliesportiva (1961) una piscina (1962) remodelada en una segona fase (1985). Tot això gràcies a l’esforç personal de molts masquefins que hi van treballar sense cobrar ni un cèntim.
L’any 1978 es va inaugurar el Casal l’Alzinar, el qual té una sala d’actes i diverses dependències, un bar cafè de grans dimensions, una sala, que fou la primera discoboyte dins el nucli urbà de Masquefa: l’Aglà (1980), que finalment ha esdevingut una sala polivalent de la Societat amb capacitat per a 300 persones, equipada amb un escenari, bar i serveis on s’han dut tot tipus d’activitats, tant recreatives com de formació física.
La construcció del Casal l'Alzinar es va poder finançar amb un crèdit que es va demanar a la Caixa del Penedès per valor de cinc milions de pessetes, amb aportacions que van fer els socis per valor de 2,5 milions més, junt amb diversos donatius i ajudes particulars, empreses i entitats.
Parlem, doncs, d’una gran associació, d’un cúmul de voluntats i somnis fets realitat amb treball i il•lusió.
L’entitat ha estat la capdavantera en l’ensenyança d’idiomes i també el bressol de l’art musical. Actualment, juntament amb el teatre, el cultiu del físic, les arts plàstiques, el dibuix i la dansa, l’Alzinar continua al capdavant de la promoció i difusió de les arts i el lleure.